Ja ho veieu, morirem d'èxit!. Espero que moltes persones més hagin aprofitat aquest llarg cap de setmana per anar al cinema o a l'Opera, o a Washington, o al paquistaní del xamfrà per les papates que ens hem descuidat!.

Molt bona setmana curta per a tothom.

... es que és duríssim veure que uns estàn viatjant per España, d'altres han atravessat l'Atlàntic, i tu continues picant el bitllet al bus de sempre, veient la gent de sempre, dinant com sempre i tornant a casa per fer 4 coses i... "mañana más", així que ahir ens vem llançar al carrer i vem condensar en 2 hores una experiéncia brutal: anar al cine entre setmana!! toma, toma, toma! Doncs mira què us dic, la peli ens va agradar força, tot i que tots els cadàvers eren dones (personalment em vaig mosquejar). Estèticament quedaven la mar de bé, però. I, coses que passen, la conciliació del viu amb el ja mort es repeteix en uns quats cassos i, sobretot, en el del protagonista (perquè un progenitor sempre és un progenitor).
Comque el grup es va disoldre en sortir del cine, perquè totes (unes més que d'altres) teniem obligacions personals, però per la propera INCLUS anirem a prendre una copa. Si!!

Un dia.... a No Nova York

Estem fartes ja de caps, marits, gossos, nens, i sobretot, sobretot, sobretot de tots aquests amics i amigues que no paren de viatjar mentre nosaltres treballem, treballem, cuidem, treballem, cuinem, comprem, treballem......

Aquest bloc està dedicat a un dia, unes hores, que vàrem aconseguir anar al carrer, soles, una a una, fins a trobar-nos per a veure una delicada "Despedidas". Un viatge al Japó cerimoniós, una pel·lícula que parla de la mort, sense tristessa.

Bé, el bloc no és per parlar de cinema, sinó per a dir-vos que: SOM, EXISTIM, I VOLEM ESTAR. Per això hem fet aquest espai i ensenyar-lo al món!

No volem ser transparents!.

Diverses combinacions a la porta del cinema

La Neus, la Paloma i la Rosa.

La Neus i la Rosa