... es que és duríssim veure que uns estàn viatjant per España, d'altres han atravessat l'Atlàntic, i tu continues picant el bitllet al bus de sempre, veient la gent de sempre, dinant com sempre i tornant a casa per fer 4 coses i... "mañana más", així que ahir ens vem llançar al carrer i vem condensar en 2 hores una experiéncia brutal: anar al cine entre setmana!! toma, toma, toma! Doncs mira què us dic, la peli ens va agradar força, tot i que tots els cadàvers eren dones (personalment em vaig mosquejar). Estèticament quedaven la mar de bé, però. I, coses que passen, la conciliació del viu amb el ja mort es repeteix en uns quats cassos i, sobretot, en el del protagonista (perquè un progenitor sempre és un progenitor).
Comque el grup es va disoldre en sortir del cine, perquè totes (unes més que d'altres) teniem obligacions personals, però per la propera INCLUS anirem a prendre una copa. Si!!